| -> Clic a la piràmide per anar al nivell superior 2 | -> Clic a les fletxes per anar a Acta Assemblea i Fotos |
Benvolguts compatriotes participants en aquesta Assemblea ,
Bon dia a tot-hom!
Em plau extraordinàriament poder participar en la cloenda de l'Assemblea de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes, que coincideix amb la primera celebració del Dia Internacional de la Catalunya Exterior.
La meva presència avui entre tots vosaltres - en la meva condició de president del Parlament de Catalunya- té un especial sentit atès que en aquesta cinquena legislatura de la nostra cambra parlamentària s'ha aprovat la Llei de Relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior.
La creació de la FIEC, la instauració del Dia Internacional de la Catalaunya Exterior i l'aprovació de la Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior són tres esdeveniments recents que expressen una voluntat decidida de tenir presents els problemes i els anhels dels milers de catalans que viuen en 132 països diferents, lluny de Catalunya.
La conjunció de la voluntat del nostre poder legislatiu, l'adopció de mesures concretes per part del govern de la Generalitat i de l'empenta dels que heu fet possible una federació d'entitats catalanes és un símptoma de maduresa i de normalitat.
De maduresa del nostre autogovern i de les comunitats catalanes a l'exterior.
Maduresa de les nostres institucions d'autogovern que aviat faran els seus primers vint anys i que, passades les urgències i les angoixes dels inicis, es veuen en cor de plantejar-se una política al servei dels catalans de l'exterior.
L'aprovació de la llei de catalanitat exterior ara fa pocs mesos va merèixer el suport unànime de tots els grups parlamentaris catalans.
En la sessió plenària en que es va aprovar la llei, els seu ponent - el diputat Carod Rovira - afirmava que s'estava fent "un acte de justícia i de reconeixement a l'abnegació, la tenacitat i el patriotisme d'aquelles entitats i d'aquells catalans i catalanes estesos arreu del món, que van mantenir aquesta tenacitat, aquesta abnegació i aquest patriotisme, sobretot en els moments més difícils per a aquest país".
El que deia Carod-Rovira és cert, però, més enllà del just reconeixement, hi havia en l'ànim dels legisladors una voluntat de fer una norma funcional i pràctica, capaç de facilitar instruments per a resoldre els problemes concrets dels catalans i de les comunitats catalanes a l'exterior.
En aquest sentit, la llei proporciona al govern de la Generalitat els instruments necessaris per actuar. I aquest, a través de la Direcció General de Relacions Exteriors canalitza bona part de les relacions i de les actuacions de suport a les entitats catalanes de l'exterior.
Altres organismes vinculats institucionalment a la Generalitat, com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió o la Universitat Oberta de Catalunya , estant sumant els seus esforços a una política activa al servei dels catalans i les catalanes de l'exterior.
Així, aprofitant les facilitats que ofereixen els nous recursos tecnològics, el 1996 es van consolidar les emissions via satèl.lit de Televisió de Catalunya i, també, la Universitat Oberta és a l'abast dels catalans d'arreu del món.
Tot plegat són decisions i actuacions positives, modestes si voleu, però que expressen una voluntat i una orientació.
Ara bé, tot aquest esforç no tindria sentit sense la maduració organitzava de les comunitats catalanes de l'exterior, sense la seva voluntat d'afirmar-se i sense el dinamisme que us ha portat a fer el salt endavant de constituir la Federació.
Crec que tots plegats som conscients de la dificultat que comporta una acció positiva i eficaç en el camp de la catalanitat exterior. Per causes òbvies com la dispersió de les comunitats catalanes, però també per la seva heterogeneïtat, fruit del procés històric de la seva constitució.
Un cosa són les comunitats catalanes originades per l'emigració econòmica i social del segle passat, assentades la majoria a diversos països de l'Amèrica Llatina com Cuba - que compta amb l'associació de l'emigració catalana més antiga: la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, fundada a l'Havana el 1840 - o bé l'Argentina o Veneçuela.
Les circumstàncies de la meva vida professional i política m'han permès conèixer molts casals catalans americans. La meva condició d'editor m'havia portat fa anys a Caracas i Buenos Aires i a entrar en contacte amb les comunitats catalanes allí establertes. La meva condició de president del Parlament em va portar recentment a Cuba, on vaig poder copsar les difícils condicions dels nostres compatriotes a l'illa del Carib.
Una altra cosa són les comunitats creades de nou o bé les comunitats ampliades per la contribució dels catalans exiliats després de la guerra civil. Comunitats d'Amèrica - amb Mèxic al capdavant - i d'Europa - molt principalment de França - .
En el primer cas, els catalans feren una contribució inestimable al desenvolupament econòmic i cultural. En el segon cas, contribuiren generosament a la lluita contra el feixisme durant la Segona Guerra Mundial. Una contribució que expressa en grau màxim la voluntat d'integració en les societats d'acollida que ha caracteritzat sempre l'emigració catalana i, molt especialment, l'acceptació dels valors democràtics.
L'emigració històrica i l'exili polític es trobaran
i, gràcies a la voluntat de resistència de molts i molts dels
exiliats, aquesta trobada va suposar un revifament de l'associacionisme
dels catalans a l'exterior.
Un revifament que durant molt de temps va ser el suport fonamental de les nostres institucions nacionals - tal com ho va reconèixer el president Tarradellas amb el nomenament de delegats de la Generalitat a diversos països d'Amèrica - i, a la vegada, va suposar una contribució decisiva a la projecció de la llengua i la cultura catalanes, la identitat nacional i els drets històrics irrenunciables del poble català.
Avui, sobre el substrat de les emigracions històriques, s'està produint un altre flux de catalans cap a l'exterior, sense unes característiques que l'unifiquin com en els casos de l'emigració econòmica i de l'emigració política que el precediren.
La nova presència de catalans a l'exterior té molt a veure amb el fenomen imparable de la mundialització. Cada cop són més els professionals, els universitaris, els empresaris, els cooperants, els funcionaris i els polítics que tenen la necessitat o que adopten el determini de realitzar la seva activitat fora de Catalunya.
La comunitat catalana sorgida a l'entorn de les institucions de la Unió Europea n'és, probablement, el millor exemple.
Aquesta heterogeneïtat, aquesta dificultat de relligar les experiències i els interessos de les comunitats de diverses generacions i de les noves comunitats suposen un repte difícil per a una política de la catalanitat exterior. Una política que ha de recollir una tradició més que centenària, tot adaptant-la a les noves circumstàncies de la presència de catalans arreu del món.
Em perdonareu que faci el recordatori d'alguns objectius que considero bàsics d'aquesta política i que recullen la Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l'exterior, i també la gosadia de suggerir-vos algun objectiu que va més enllà.
Concretament, penso en quatre objectius:
la reafirmació de la pròpia identitat;
la solidaritat entre els catalans de dins i els de l'exterior;
la projecció de Catalunya al món;
i, finalment, la millora de la receptivitat de Catalunya als canvis i a les cultures d'arreu del món
En primer lloc, la reafirmació de la pròpia identitat. És a dir tot allò que contribueixi a mantenir els lligams amb la pàtria llunyana, a afirmar les pròpies arrels, a traspassar-les als descendents, a omplir la necessitat de trobar un petit racó, que lluny de Catalunya la faci present. En definitiva, tot allò que ajudi a mantenir, conrear i transmetre la llengua, la cultura i la personalitat catalanes i que doni resposta al sentiment noble i profund dels qui no voleu perdre les arrels i els lligams amb la petita pàtria estimada.
En segon lloc, la solidaritat entre els catalans de dins i els de fora. Especialment, tot allò que faci possible l'ajuda, l'assistència i la protecció dels catalans i de les catalanes residents fora de Catalunya. Començant per l'enfortiment de les comunitats catalanes establertes.
En tercer lloc, el treball per donar conèixer Catalunya al món , la seva realitat nacional, fonamentalment en els àmbits cultural, econòmic i polític. Un treball en el que cal aprofitar i dinamitzar els instruments públics i privats amb què comptem. Un treball que requereix d'una gran tenacitat i d'una predisposició positiva a establir tota mena de contactes, relacions i lligams amb les institucions dels països d'acollida. Un treball que per assolir el seu objectiu requereix crear un alt grau d'empatia entre la comunitat catalana i la societat del país que l'acull.
Afirmar-se i afirmar Catalunya al món, heus ací el que podríem considerar objectius tradicionals de l'acció catalana a l'exterior.
Però, i en quart lloc, jo us vull demanar més. Necessitem que els catalans de l'exterior, a més de conrear el record de la pàtria i de demanar el reconeixement i el recolzament dels ciutadans de Catalunya, ens ajudeu a ser conscients que Catalunya és un país petit en un món cada cop més interelacionat i més complexa.
Catalunya no se'n sortirà - i vosaltres ho sabeu més que ningú - tantcant-se en si mateixa. El repte del futur és el de conjugar la pròpia identitat amb la participació sense complexes en l'entrellat de la globalització.
Per això, cada empresari que s'arrisca a competir a mar obert, cada professional que s'estableix amb normalitat en un altre país, cada funcionari que es vincula a una organització supranacional, cada universitari que decideix completar la seva formació en una universitat estrangera, cada cooperant o missioner que es compromet generosament en una causa concreta d'ajuda a països subdesenvolupats... han d'esdevenir agents conscienciadors de les noves realitats d'un món en canvi, han de convertir-se en els exploradors avisats en la terra incògnita que ens han d'ajudar a assumir sense por i amb competència els reptes de la globalització des de la pròpia identitat.
Acabo, amb una reafirmació del compromís de les institucions de la Generalitat amb els catalans i les catalanes de l'exterior i amb les seves entitats que tan dignament representeu. Però, també, amb el convenciment que representeu un capital inestimable que hem de saber aprofitar.
Us encoratjo, dons, a perseverar en el vostre esforç de viure la catalanitat mirant cap el futur, amb la certesa que transmetré a tots el grups parlamentaris del Parlament de Catalunya el vostre treball, els vostres problemes i els vostres anhels amb la voluntat de que els facin també seus, de manera que el reconeixement de la Catalunya exterior deixi de ser esporàdic i es plantegi amb voluntat de continuïtat i de futur.
Moltes gràcies.
