La visita era organitzada pel director de "la Fonderie", de l'Ecole des Arts et Métiers, la qual es va construir al segle passat al barri de Cureghem justament pel fet que aquesta era la zona industrial per excel.lència.
A començaments del segle XIX, Cureghem era als
afores de la ciutat, les muralles de la qual encara no havíen estat
enderrocades; des del punt de vista industrial, tenia l'avantatge de trobar-se
a la cruïlla dels dos braços del riu La Senne, que servia així
per a rebre tota mena de deixalles industrials.
Dues indústries s'hi van localitzar de bon començament i varen desenvolupar-se ràpidament: el ram de l'aigua tèxtil, és a dir, el tenyit de robes de tota mena, i el tractament del cuiro i la pell. Sense entrar en detalls, totes dues indústries abocaven a la claveguera que era el riu Senne tanta porqueria que no solament els obrers i les obreres en patien les conseqüències, sinó també tota la ciutat, sotmesa a epidèmies constants, sobretot del tifus.
(A la imatge una part de La Senne que encara es pot veure)
D'altres indústries s'hi van insta.lar després, per a aprofitar la concentració de mà d'obra: fundició, mecànica, etc.
Avui dia, moltes fàbriques estan abandonades, però algunes
encara tenen la maquinària original i podrien esdevenir museus industrials;
d'altres, com la primera que va fabricar màquines de vapor petites,
acull en la seva immensa nau un mercat setmanal d'automòbils de segona
mà, on grans quantitats de màquines es mostren, enmig d'una
gran cridòria, amb no se sap quantes llengües, però on
les diferents variants de l'àrab dominen.