| -> Clic a la piràmide per anar al nivell superior 2 | -> Clic a les fletxes per anar a Egmont i Poelart |
La memòria col.lectiva a conservat el record d'aquest rei, preocupat per l'urbanisme, i delerós d' embellir la capital d' un regne qu'e ell volia tan puixant com fos possible, i que ell dotà 'una colònia. La memòria li atribueix fins i tot més coses de les que va fer, com, per exemple, dient que va jogar algun paper en la creació del Palais de Justice, que ell apreuava, però en el que no va participar sinó per a apressar-ne l'acabament.
Ja al 1853, quan encara era duc de Brabant,
Léopold II va fer el seu primer discurs devant del Senat,
del què era membre de dret als seus divuit anys, sobre
la impoertància de l' urbanisme. Durant tot el seu regnat
, des de 1865 a 1909, intervingué moltes vegades per tal
d'estimular la creatció de parcs, de grans avenides i bulevars
bordejat d' arbres. L' apertura de l' avenue Louise i dels jardins
del Rei, dels parcs de St. Gilles i de Forest, la urbanització
de Laeken i del barri del Heysel, la creació dels bulevards
de la gran ronda, del parc Josaphat, la de l' avinguda de Tervuren,
del bulevard du Souverain i dels parcs que els voregen, i celle
també de l' Arboretum, foren els èxits més
esclatants de la seva acció.
En arquitectura, la construcció pel francès Charles Girault de l' arc del Cinquantenaire i la del palau de Tervuren - que va regalar a la nació -, les transformatcons i ampliacions del palau reial de Bruxelles i les del palau de Laeken foren les realitzacions monumentals del sobirà.
La seva acció al Congo, (una empresa personal, per a la que no va trobar ajuda), després de no ser compresa, fou criticada, potser amb raó, i el rei acabà el seu regnat en una solitud completa, que explica potser les seves escapades parisenques . . .
El seu testament, que llegava el Congo a Bèlgica, al mateix temps que la immensa fortuna que havia adquirit durant el seu regnat, potser volien demostrar el seu desinterès.
D'altra banda, més enllà de la seva dèria constructora (que la Brussel.les capital d'Europa li deu agrair finalment), cal subratllar la seva empenta industrial, que el feien un típic exemple de l'imperialisme econòmic. Per posar un exemple, fou ell qui impulsà els financers belgues a cear més de trenta societats de tramvies a altres tantes ciutats del món, amb la ideia de crear mercats per a la seva gran producció de rails, gràcies a les mines de ferro del país.
[Textos inspirats en: "Le Guide de Bruxelles..."]
