-> Clic a la piràmide per anar al nivell superior 3

-> Clic a les fletxes per anar a FFG, l'home i a "Barcelona"

Vicissituds del monument a Francesc Ferrer i Guàrdia

El monument, erigit davant de la Université Libre de Bruxelles el 5 de novembre de 1911 és una mostra palesa de l'estima (fins i tot el culte) que aquesta ciutat, on el lliurepensament ha trobat sempre un gran ressò, ha tingut per Francesc Ferrer i Guàrdia. Estima que perdura encara avui, com ho demostra el fet de la creació per la ULB el 1996 de la seva "Haute École Francisco Ferrer".

Tanmateix, la història del monument ha estat molt accidentada, d'ençà que el diari "Le Soir" llençà la idea l'endemà (el 14 d'octubre 1909) de la mort d'en Francesc Ferrer.

La "Lliga dels Drets Humans" se'n féu ressò i obrí una sibscripció popular, no tant per a construir el monument com per a socórrer les víctimes de la repressió i la família del màrtir, i també per a ajudar l'obra de l'ensenyament racionalista a tot arreu.

"Le Soir", pel seu compte, anuncià que tenia el projecte del monument, consistent en una estàtua, a erigir al costat de la frontera espanyola.

Una altra iniciativa havia sorgit mentre estant: la "Fédération Internationale de la Libre Pensée" es reunia el 15 d'octubre amb l'objectiu d'erigir una estàtua expiatòria a Ferrer.

Finalment, els promotors del monument es reunien a la "Brasserie Flamande" per tal d'unir tots els esforços, acompanyats per nombroses personalitats, polítics liberals i socialistes i representants del liurepensament. L'assemblea va crear l'Obra Francesc Ferrer i Guàrdia, de la què s'elegia un Comitè executiu, amb la intenció que fos una empresa de caràcter internacional, encapçalada per la "Federació Internacional del Lliure Pensament".

Al desembre 1909, un jurat escollí, d'entre els onze projectes presentats, el de l'esculptor Puttemans, que representa un geni aixecant una torxa cap al cel.

Diverses dificultats s'havien de presentar abans que pugués inaugurar-se el monument, sobretot, d'ordre polític. En primer lloc, el govern de Bèlgica era catòlic conservador i s'oposava al projecte. En segon lloc, a l'Ajuntament de Brussel.les, la majoria liberal-socialista, que governava, va haver de jogar fort per fer aprovar el projecte malgrat les protestes catòliques. Finalment, el rei, el govern i la diplomàcia espanyoles van fer tot el que van poder per impedir que es fes el monument.

Sortosament, no ho van aconseguir i el monument fou inaugurat el 5 de novembre de 1911, a la plaça Sainte Cathérine, "en una cerimònia grandiosa i emotiva", amb la presència de representants de nombroses associacions belgues i d'altres països, i que va tenir un caràcter multitudinari i obert, com ho demostra el fet que el discurs inaugural fou pronunciat per un antic pastor protestant.

Durant els anys posteriors, el monument constituí un motiu permanent de conflicte entre el govern espanyol (que reclamava el seu enderrocament) i el belga (que feia valer l'autonomia municipal per a oposar-s'hi).

El governador alemany de Bèlgica, al 1915, durant l'ocupació, ordenà que el monument fos retirat, cosa que l'Ajuntament rebutjà de fer, essent finalment les tropes alemanyes qui ho feren, guardant-lo en un magatzem.

Acabada la guerra, el monument no fou immediatament restablert. En efecte, a més de ser un motiu de discòrdia entre els belgues, no es volia ferir el govern espanyol (que havia prestat la seva ajuda a Bèlgica durant la guerra).

I, així, des de la primera tentativa (fallida, el 17 de març de 1919) que l'Ajuntament de Brussel.les restablís el monument, fins a la del 15 de desembre, en què es va acceptar de fer-ho, varen succeïr-se esdeveniments de tota mena. De fet, si es va acceptar el restabliment, fou a canvi d'eliminar les refrències originals a Francesc Ferrer i Guàrdia, i substituir-les per una referència genèrica a la "llibertat de consciència".

Tots els intents de què el monument recuperés els textos originals feren fallida. No seria fins al 1961 (la data és incerta) quan ho faria. Avui dia encara hi són:

"L'enseignement rationaliste peut et doit tout discuter en mettant au préalable les enfants sur la voie simple et directe de l'investigation personnelle" Francisco Ferrer Lettre du janvier 1907

Mentre estant, una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona al 1932 havia obert un altre debat, al demanar que el monument fos traslladat a Barcelona per a erigir-lo a Montjuïc, cosa a la què s'oposava la Federació Internacional del Lliure Pensament, oferint, a canvi, una còpia del monument. Així ho va acceptar l'Ajuntament de Barcelona, col.locant-se la primera pedra a Montjuïc el primer de juny de 1933: no n'hi hagué cap més.

Pel que fa al monument primitiu, ja amb els textos originals, fou traslladat al seu emplaçament actual, a l'avinguda Roosevelt, davant l'estàtua de Theodore Verhaegen, fundador de la Université Libre de Bruxelles, precisament el 13 d'octubre de 1984, 75è aniversari de la mort de Francesc Ferrer, sota la presidència del Burgmestre de Brussel.les i el Rector de la ULB. Anotem l'absència sorprenent en aquest acte d'algun representant oficial de l'Espanya ja democràtica. Alguns ciutadans espanyols sí que hi eren, com Olegario Pachón, vell militant de la CNT.

Més endavant, un moviment ciutadà donava lloc a la constitució el 1987 de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i el 1989 l'Ajuntament de Barcelona celebrava el 80è aniversari amb la publicació de l'opuscle: "Barcelona a Francesc Ferrer i Guàrdia (1909-1989)".

[El text anterior està basat en la tesina de Sofia Vergara, presentada a la Université Libre de Bruxelles, al 1987]