-> Clic a la piràmide per anar al nivell superior 3

-> Clic a les fletxes per anar a FFG, màrtir i al Monument

Francesc Ferrer i Guàrdia. L'home i l'Escola Moderna

Francesc Ferrer i Guàrdia, nascut a Alella el 10 de gener de 1859, fou introduït a les idees lliurepensadores per un comerciant de teixits per al qui treballava de dependent a la botiga.

Apassionat per la lectura i l'estudi, esdevé franc-maçó al 1890 i, progressivament, coneix diversos autors llibertaris, àcrates i anarquistes.

Convençut que els canvis polítics, que es succeeixen, no modifiquen l'estat del poble, defensa que la llibertat només és possible en un poble que ha superat la ignorància i que governa la seva vida per la raó. El seu anti-clericalisme és d'allò més explicable si pensem en el monopoli que l'Església exercia sobre l'ensenyament i la societat espanyola.

A 1901, Francesc Ferrer i Guàrdia funda l'Escola Moderna a Barcelona, amb l'objectiu de coordinar les diverses escoles laiques que s'havien anat creant a Espanya i, sobretot, de dotar-les de manuals i textos, segons els mètodes més moderns i avançats d'ensenyament.

Tal com ell deia: "Educar el nen de manera que creixi lliure de supersticions i publicar els llibres necessaris per a assolir aquest resultat, aquest és l'objectiu de l'Escola Moderna"

De manera més general, ell explicava el fons del seu pensament amb aquestes paraules:

"El nostre ensenyament no accepta dogmes no costums, car no són sinó formes que empresonen la vitalitat mental dintre dels límits imposats per les exigències de fases transitòries de l'evolució social. Nosaltres no ensenyem més que solucions avalades pels fets, teories ratificades per la raó, i veritats confirmades per proves certes. L'objecte del nostre ensenyament és que el cervell de l'individu ha de ser l'instrument de la seva voluntat. Volem que les veritats de la ciència llueixin amb el seu propi esclat i il.luminin totes les intel.ligències, de tal manera que, portades a la pràctica, puguin donar la felicitat a la humanitat, sense exclusió de ningú, per cap odiós privilegi" ("Renovació de l'Escola").

La tasca portada a terme fou immensa, i les edicions, d'obres pròpies i de traduccions de material escolar estranger, es succeeixen sense treva. Rebé l'ajuda generosa d'Odón de Buen, gran naturalista, de Martínez Vargas, professor de la Facultat de Medicina i d'Anselmo Lorenzo, militant de la Internacional Obrera. També fou apreciat per les institucions europees i internacionals, a mesura que les publicacions de l'Escola Moderna eren distribuïdes a tot arreu.

El pedagog anglès W. Heaford, que va estudiar el programa de l'Escola Moderna, va escriure:

"L'execució fou digna de l'objectiu, com es pot veure pel pla d'educació adoptat. En la primera secció escolar (composada per nens petits) hom ensenya els elements primaris dels coneixements literaris i científics. En aquesta, com en cadascuna de les tres seccions, els llibres de classe posats a les mans dels nens són els publicats per la mateixa escola. El primer llibre de lectura (Cartilla filológica española) és a la vegada un silabari, una gramàtica i un manual il.lustrat de l'evolució. Mitjançant anades i tornades a l'exposició, que els pedagogs dels altres països podrien envejar i tractar d'imitar, s'explica la història majestuosa de l'evolució còsmica, des de l'àtom fins a l'ésser pensant, amb un llenguatge molt senzill i fàcilment comprensible. No m'estranya que la primera edició de 10.000 exemplars s'exhaurís gairebé immediatament, i que una segona edició de la mateixa tirada hagi pres el mateix camí. Com exemple dels ideals elevats i dels mètodes pràctics de l'Escola Moderna, val la pena de citar un passatge de la segona edició:

'Al publicar aquesta nova edició i passar revista als resultats obtinguts, estem més que satisfets, puix que les nostres esperances s'han acomplert amb escreix. El personal ensenyant millora i, tal com havíem previst, els nens aprenen a parlar, a saber i a pensar al mateix temps. Estan en camí de gravar en el seu esprit, pels dos mitjans d'observació i d'oïda, no solament les coses convencionals que es dipositen a la memòria, sinó també representacions gràfiques de les idees que serveixen per a infondre vida al mecanisme del llenguatge'.

(Més endavant, segueix Heaford:) "És un mèrit extraordinari de Ferrer el d'haver fundat un mètode escolar i publicat una sèrie d'obres clàssiques, que buscaven de fortificar el nen contra la influència de les mentides seculars. El seu crim fou el de demostr."ar que és tan fàcil i agradable d'enesenyar al nen a esdevenir un ésser pensant com a convertir-se en una màquina de pregar.

[Idees i cites extretes de:

Hem Day - Francisco Ferrer. L'homme. La Escuela Moderna. Ses idées. Son idéal. Paris-Bruxelles: Editions Pensée et Action, 1959]