La cosa vé de lluny, i Ovejero, al seu llibre
(Bruselas) ens recorda oportunament la riquesa de les pintures flamenques
del XVII, on imperen els faisans, els cèrvols i les llebres, ben
lluny de les del barroc espanyol, amb simple pa i fruita.
A Brussel.les, el menjar és important. Els mercats setmanals als barris són abundants i variats. Verdures, caça, bolets, iogusts casolans i musclos i ostres d'Holanda, i l'omnipresent salmó; però també podem trobar el peix i marisc mediterrà al mercat del Midi, gràcies als majoristes del magreb.
Així, trobem a Brussel.les restaurants a dojo i bons, de totes mides i especialitats. Alguns, d'anomenada internacional, com Comme chez soi (3 estrelles Michelin) o Villa Lorraine.
No podem sinó citar-ne alguns, per força amb criteris subjectius, limitant-nos a la cuina autòctona, més o menys afrancesada (però qui se'n queixarà?).
La Brasserie Georges (plats de marisc impresionants), L'Ogenblik (amb l'espanyol Gonzalo de chef que tracta la caça com ningú) i els seus veïns , el Scheltema, o els de les Galeries Royales, La Taverne du Passage i el Vincent; o l'Stekkerlapatte (i la seva especialitat, l'anguila), el típic brussel.lés 'Spinnekoke, l'Idiot du Village, l'Amadeus (i el seu brunch dominical), o els moderns La Manufacture i La Quincaillerie, amb una decoració industrial. No podem deixar de citar l'inefable Chez Léon (i els seus musclos amb patates fregides) i la munió de restaurants veïns seus, de l'Ilot Doré, oferta turística al carrer dels Bouchers, al costat de la Grand' Place.
O també els restaurants dels voltants de Sainte
Cathérine, especialitzats en peix (al barri que fou marítim,
gràcies al canal, i on s'establiren els majoristes de peix). I a
Le Pain Quotidien, amb una decoració entre rústega i progre,
hi podrem esmortzar com a pagès.
Finalment, no podem acabar sense citar Casa Manolo, amb qui la relació ens vé de lluny; no solament el manolo és del Barça sinó que és allí on el Casal va muntar l'antena parabòlica que ens va permetrte de contemplar les emissions de TV3 l'onze de setembre 1995.
I també hem de citar L'Alliance, per raons molt especials: és allí on el Casal ha fet algunes celebracions, com unes revetlles de Sant Joan memorables.
