Barnabé Guimard apareix a Brussel.les un bon dia del 1770, a l'entorn de Charles de Lorraine. D'orígens misteriosos, però segurament disposant de forts recolzaments, es presenta com arquitecte, i se sap que és maçó, dels Rosa+Creu, aquells cavallers iniciàtics que, després de recollir la Rosa a Roma, la conxa a Santiago i la Creu a Jerusalem, es consideraven dipositaris dels coneixements esotèrics, i especialment, de la pedra filosofal. El mateix Charles de Lorraine, que s'enorgullia de posseir el títol de rei de Jerusalem, era també Rosa+Creu i fundà una lògia maçònica a Brussel.les (una més).
És al si d'aquesta lògia que es decideix construir un parc, que contindria, per la seva estructura, referències als símbols maçònics.
I, així, Guimard dissenyarà el Parc Royal de Bruxelles, que es comença a construir immediatament, a l'ensems que la Place Royale i el Palau ducal, amb els que forma un conjunt, on res cau fòra del simbolisme general.
Efectivament, com qualsevol que hi passegi avui dia pot comprovar, el Parc, segons les avingudes i estanys que retinguem, ens mostra una a una les diferents eines dels maçons, constructors de catedrals.
 |
 |
| Un gravat del segle XVIII del Parc. A la dreta, són assenyalades les eines maçòniques que es poden descobrir en el traçat dels camins. Són: el compàs, l'esquadra, el cisell, la maça, el martell, la perpendicular, el nivell, la regla i la paleta. [Reproduït del llibre: Bruxelles mystérieux] | |
