Una altra herència esotèrica: la dels alquimistes, que ens han deixat ni més ni menys que la fòrmula de la transmutació dels metalls en or, de manera simbòlica, emprant tota la Grand'Place com un simple suport lingüístic, de manera que la disposició i les figures esculpides a les façanes de cada casa ens remeten a les 7 operacions de cadascuna de les 7 fases de l'anomenada "via seca" d'aquella fòrmula. Saint-Hilaire n'ha fet una interpretació completa, elaborant el plànol de la figura, on les fases, marcades en xifres romanes, corresponen a illes de cases i les xifres àrabs a les cases mateixes.
|
 |
| (Nota: Està previst i tenim tot el material fotogràfic per a seguir pas a pas les explicacions de Paul de Saint-Hilaire, contrastant-les amb la realitat actual a la Grand'Place, per a cadascuna de les 7 fases o operacions, que els alquimistes agrupaven en tres "obres": Obra al roig, Obra al negre, Obra al Blanc.). | |
La setena fase correspon a l'Hotel de Ville, coronat per l'estàtua
a 100 metres d'alçada de l'arcàngel Sant Miquel (símbol
del mercuri) i recoberta d'or, per simbolitsar el reeiximent de la pedra
filosofal. Curiosament, el nombre d'arcades del porxo d'aquest edifici és
també, com no podia ser menys, significatiu. En efecte, al 1402,
quan comença la seva construcció, els alquimistes practicaven
encara la "via humida", que exigia dotze fases operatives, i per
això trobem dotze arcades a l'ala esquerra de l'edifici (comptant
l'arcada central). El descobriment, però, de la "via seca"
per Nicolau de Flamel generalitzaria la "via seca" de només
set fases; i així, l'ala dreta ja només compta amb set arcades
(amb l'arcada central, que així és comptada dues vegades,
punt comú entre ambdues vies).
Abans de començar