Brussel.les, caos o tresor?

No hem trobat millor llibre per a descobrir Brussel.les als reticents, aquells qui no han fet més que treure-hi el nas de turistes, que aquest, escrit per José Ovejero.

Per cert, que abunden els que despotriquen de Brussel.les. Com a mostra, dues cites, que treiem del mateix llibre:

"Les arts no resideixen a Brussel.les, no pas més que els plaers.
Aquí escassegen els homes instruïts i reflexius.
Brussel.les és l'apagallums de la imaginació" (Voltaire)

" Al cap i a la fi, Brussel.les pot agradar-li a un hom. No hi ha en
això absolutament res de deshonrós" (Octave Mirabeau)

El mateix Ovejero ens presenta tanmateix Brussel.les amb aquestes paraules:

A primera vista, hay pocas capitales europeas menos atractivas que Bruselas. Oscuro centro de un país al que apenas se conocen gestas heroicas, pasados míticos, genios universales. Y, para colmo, nido de burócratas: capital sobre el papel de una Europa que aún no ha arraigado en las conciencias de sus ciudadanos. Aquí llegan los turistas para pasar un día y salir corriendo a otro lugar de más fama.

Pues se equivocan. Bruselas, caótica, demasiado burguesa, paraíso de la especulación inmobiliaria, amodorrada bajo su cielo gris, oculta secretas recompensas: edificios Art Nouveau y Art Déco de los que se olvidaron las guías, calles y plazas en las que conviven sin aspavientos estilos de varios siglos, extensos parques y bosques, bares de abigarrada e imaginativa decoración, y una actividad cultural variada, en la que destacan el jazz y la ópera. A pesar del desprecio provinciano con que la han castigado durante décadas los intelectuales de países vecinos, que venían a ella a refugiarse de la intolerancia que reinaba en sus países, Bruselas tiene mucho más que ofrecer que su Grand' Place y el Atomium a quien tenga los ojos y los oídos bien abiertos."

Efectivament, per a descobrir els seus tresors, Brussel.les no ens ho posa fàcil. El seu caos aparent (i real) amaga més que no mostra; cal treballar-s'ho si hom vol trobar coses interessants... que n'hi ha la tira.

[Agraïm a José Ovejero el permís que graciosament ens ha donat per a reproduir algunes parts del seu llibre]